Nosaltres

Daniel Rocavert i Toscas


Estem tan acomplexats que ens contradiem constantment, tan aviat voldríem fugir nord enllà com ens deixem enlluernar per la Villa y Corte amb el seu discurs barroc i imperatiu que desborda el nostre llenguatge directe i auster.
Lluís Racionero, en el seu assaig La mediterrània i els bàrbars del nord, defineix la mediterrània partint d’una frase d’Antoni Gaudí: “La virtut està en el punt mitjà”, i continua dient: “Mediterrània vol dir enmig de la terra. En les seves riberes de llum mitjana i a 45 graus, que és la que defineix millor els cossos i mostra la forma, han florit les grans cultures artístiques, a causa d’aquest equilibri de llum ni massa ni poca, perquè totes dues tornen cec i els cecs no hi veuen. En la Mediterrània s’imposa la visió concreta de les coses...”
En Cardús en un bon article recent a l’Avui hi deia: “Però, com a catalans, el que ens pertoca fer és situar els nostres desafiaments socials i polítics en el marc dels reptes globals. Cal abandonar definitivament la idea que som un país desgraciat per comprovar que el que més ens preocupa ens situa entre els més avançats, i no a la inversa. I només així, amb la consciència que tenim la responsabilitat de compartir les inclemències dels que van al davant, podrem encarar adequadament el futur. No pas amagant-nos sota les faldilles d'un Estat protector, que ens amanyaga -per dir-ho així- amb inútils magarrufes de nou ric. (...) Els nostres problemes de cohesió social dels darrers cinquanta anys s'han anticipat a un debat que ara ja és general a tot Europa i les nostres solucions, si no anéssim tan acomplexats per la vida, podrien ser de molt interès per a molts altres països.”
Ja ho profetitzava en Francesc Pujols: “Catalunya té la paella pel mànec, i és l'única nació del món que pot portar ideals reals, positius i concrets, a la civilització europea...”
Com la cançó de la Trinca: Nosaltres som nosaltres i … si tenim moltes hores de llum i el sol ens il·lumina amb la inclinació correcta, la nostra visió de la vida i del món és la que és i ens personalitza, si aquesta situació geogràfica ens permet gaudir i treballar molt, el que cal és fer-ho bé, i creure’ns-ho i ser NOSALTRES.