Baixa per maternitat

Ferran Sant Granados

Ara fa uns mesos que amb la meva parella, vam començar tràmits per adoptar un nen. En aquest moment, desprès d'un llarg procés per aconseguir la idoneïtat, estem esperant que ens avisin per viatjar a Mali a buscar el nostre fill o filla.

Suposo que en aquesta situació estic especialment sensible a segons quines notícies, com la que va sortir ara fa un dies on es deia que durant l'any 2007 sols un 1,5 per cent de les dones que van tenir un fill van compartir la baixa per maternitat amb la seva parella, o el que és el mateix: sols l'1,5% dels nous pares van agafar la baixa per maternitat a banda dels 15 dies de baixa paternal.

Aquesta dada em fa pensar que la igualtat entre dones i homes en la criança dels fills esta encara molt lluny de ser el que ha de ser. La possibilitat de compartir una part de les 16 setmanes de la baixa amb la teva parella és una gran oportunitat de poder gaudir plenament amb la parella de les primeres setmanes amb el teu fill o filla, ja sigui biològic o no.

En un moment en què estem reivindicant mesures que afavoreixin la conciliació entre la vida laboral i familiar, passar de 15 a 30 dies de baixa per paternitat... se'm fa estrany veure com desaprofitem les poques possibilitats que tenim per compartir moments tant importants com l'arribada del nostre fill o filla.

Vull reivindicar el dret a la paternitat, i dic el dret i no el deure perquè se'm fa difícil imaginar la paternitat com un deure. La paternitat i la maternitat no poden ser un sacrifici, han de ser un goig, un gaudir del nostre fill. És la societat i el nostre sistema de vida el que fa que aquesta paternitat o maternitat es converteixi en un problema i acabi fent que sigui un gran sacrifici, especialment per la dona, que és en un 95% del casos qui acaba renunciant a la seva feina total o parcialment.

Aprofitem les poques oportunitats que tenim i vivim intensament la nostra paternitat!