Festa Major

Daniel Rocavert i Toscas

A Castellar, la Festa Major és la que posà el punt final al periple estiuenc; les vacances s’han instal·lat a la memòria de cadascú i s’obre al davant tot un munt de projectes i d’incògnites que, ara que estem frescos i relaxats, veiem francament superables, esperant que, de mica en mica, el temps, l’estrès i la crisis no ens ho capgiri tot. La maquinària de la canalla posa tots els engranatges en marxa i dóna el tret de sortida: escoles, llibres, extraescolars, horaris, pares, avis... tots en estat d’alertar màxima a punt d’entrar en combat. I a partir d’aquest moment, tot comença a funcionar com si talment aquí no hagués passat res.
Els que hem viscut ja unes quantes Festes Majors, i sabem els canvis que han tingut al llarg del temps, no ens podem estar de fer comparacions, i es així com –i sense caure en el parany de creure que les d’abans eren millor que les d’ara– t’adones que el que preval en cada moment són els actes que esdevenen útils, necessaris per la societat del moment, tot allò que fa de fil conductor perquè la societat es realitzi, es relacioni i tiri endavant, tan a nivell individual com col·lectiu.
Queda clar que si en altre temps l’envelat i els seus balls de gala permetien que la gent jove ensenyes totes les plomes de colors per la pista de ball, a fi d’aconseguir que la parella més preuada es fixes en ells en un torneig pacífic i galant, on cada ú tenia estipulat un rol, depenent de si eres home, dona, pare, mare, avia, veí o veïna, i on hi cabia tot el poble i totes les edats, a hores d’ara en una societat més oberta i permissiva, i amb un poble infinitament més gran, tot aquest protocol ens queda molt llunyà i, per això, avui organitzen el Vila-Barraques; té una – vulguin o no – limitació d’edat i un format totalment diferent, però també es posen les plomes de colors vistosos i fan servir un altre protocol: més lliure, més igualitari home-dona, es relacionen, parlen, busquen, es troben... o no; en fi, com sempre i, per tant, es útil.
El ball, diguem-ne, de gala, que es continua organitzant per la Festa Major i que també té –vulguin o no– una limitació d’edat, vol ser “com els de sempre” –si és que mai han sigut iguals– i potser caldria pensar quina és la seva utilitat avui, que la té, i organitzar-lo amb el format més adequat per als qui hauria d’anar destinat. Avui, els ciutadans que per la Festa Major volen trobar-se al voltant d’una pista de ball diguem-ne clàssica per relacionar-se, conèixer-se i gaudir plegats de la música i la dansa, em sembla que ja no són tot el poble, i els seria més agradable un espai disposat de manera més “glamurosa” més atractiva, on el somriure sigui inevitable i la cortesia i el saber estar la norma; l’orquestra no hauria de fer tant soroll i, això sí, que toqués bé, perquè els usuaris se saben tots els temes. Continuarà...