Creativitat

Daniel Rocavert i Toscas

Som un país, diuen , molt creatiu, ser creatiu vol dir, crec jo, trobar noves solucions o nous problemes que per el cas es el mateix, no es trobarien noves solucions si no fóssim capaços de plantejar nous problemes o de fer nous plantejaments a problemes vells.

I com que jo entenc que del no res no en surt gaire bé mai res - zero per zero dona zero – si bé s’explica un cas que del no res en va crear un munt de coses, tot i que no era el mateix perquè ell si que hi era i també hi havia el no res, però això es un altre tema. Cal que de l’ho après: anem mes enllà, agafar el testimoni i apretar a corre, això si després d’una bona preparació, d’un bon entrenament, així es com jo entenc la creativitat.

Desprès ve aquella situació que en diuen: “ mata el pare “ , encara que el fet de matar sempre m’ha semblat massa bèstia, entenc que moltes vegades no hi hagi altre remei, de totes maneres no sempre a de sé així.

Però vet aquí on volia anar a parar, per matar el pare el primordial es tenir-ne, reconeixen un com a tal i, tot i que en aquest cas es permet conviure amb tants pares com vulguis – no hi ha llaços de sang – fins que trobis el que mes t’escau per supera/matar, dubto que aquest sigui el sistema establert actualment a casa nostre: on una gran quantitat d’espirants ha orfes s’entesten a matar pares que no tenen.

Tenim pares catalogats i ben indexats d’un gran prestigi a casa nostre prou a l’abast de tothom, gràcies a que sempre em tingut la sort de comptar amb gent que des d’un treball molt a la quieta i no sempre prou reconegut ens ha acostat pares d’aquí i d’arreu, tenim gent que des de la qualitat i l’esforç ens han fet assequible els grans noms de la cultura mundial perquè hi puguem parlar de tu a tu sense complexos.

...( Perquè aquell “mata el pare” que, des del punt de vista creacional, és explicable i necessari, no vol pas dir irrespectuositat i mofa envers els qui no deixen de ser “ mestres “ si realment ens han aportat quelcom en el seu temps i potser per sempre.) ... Diu en Tàpies en el seu llibre L’art contra l’estètica,

De pares per matar i possibilitats de generar discursos nous en tenim molts però massa sovint sembla com si jugant amb agosarats canvis estètics, portar discursos al límit i perpetrar vols gallinacis que no duen massa enlloc ni hagi prou, es clar que tampoc ningú demana més.