Interrogants de la Festa Major

Santi Vilalta

Ara que ja han passat bastants dies des de la Festa Major d’enguany, em queden els records de totes les bones estones que he pogut gaudir de la nostra festa, i també alguns interrogants als quals no he trobat resposta.

Recordo amb emoció els focs, els balls, els trons, la fumera, les espurnes, el soroll infernal del Correfoc.

I al cap d’una setmana comprovo que els cartellets que l’organització va penjar pels carrers del recorregut avisant-nos de no aparcar-hi, encara continuen penjats. El vent se n’ha endut algun, però la majoria encara hi són. Amb les properes pluges s’estovaran i aniran caient. L’únic que en quedarà seran les brides de plàstic que els aguantaven, com a testimoni impertèrrit de la deixadesa municipal. I jo em pregunto: de la mateixa manera que, després del Correfoc, una brigada recull totes les restes de petards que han quedat pels carrers del recorregut, no podria algú encarregar-se d’enretirar tots els cartellets antiaparcament?

També recordo l’alegria dels meus fills en veure la nova zona infantil de la Plaça Major. Després de tenir tant de temps la zona de jocs segrestada per les obres, és un gran plaer poder tornar-la a disfrutar.

Però com que algú va dir que a casa del pobre l’alegria mai és complerta, veig, amb ensurt, que un dels nous gronxadors infantils és igual que un que hi havia a Sabadell i que es va fer famós per haver produït serioses lesions a una nena. Una mena de balancí – biplaça - giratori que, segons com, agafa una certa velocitat de girada amb el perill que representa si en aquell moment passa per allà un vailet despistat. I jo em pregunto: després de la tant anomenada enquesta infantil, ningú ha sabut intuir el perill potencial de l’andròmina? Ningú ha consultat a Sabadell per què el van retirar?

Són interrogants que m’ha deixat la Festa Major. Espero trobar les respostes abans de la Festa Major de l’any vinent.