Santi Vilalta Llavaneres
Fa més de deu anys que estic implicat en el món de l’alimentació ecològica i observo amb gran interès l’evolució que durant aquest temps s’ha anat produint en l’àmbit ecològic. Recordo que, quan vaig començar, parlar d’aliments ecològics o biològics encara sonava a una mica “raret”. Les persones que demanaven aquests productes acostumaven a ser gent alternativa, una mica somiatruites, fins i tot potser una mica carregats de manies.
Amb el pas del temps el tema es va anar normalitzant i van desaparèixer tots aquests tòpics. Cada vegada més el terme “ecològic” està més “de moda”: és un adjectiu que “ven”.
Els primers que se’n van adonar van ser els partits polítics, i s’hi van apuntar. Els partits verds van proliferar arreu del món.
A continuació multinacionals i grans corporacions es van afegir a la moda BIO, fins que una Directiva Comunitària els va fer tornar a la crua realitat.
Els últims a afegir-se a la disbauxa han sigut les empreses fabricants d’automòbils, que ara ens volen vendre “cotxes ecològics”. Deu ser per compensar la contaminació que tots respirem gràcies als aparells que ens han venut fins ara.
De tot això jo en dic Evolució Ecològica.
Però resulta que, paral.lelament a aquesta evolució, es va produir un fenomen semblant en l’àmbit de l’independentisme, una altra evolució.
Fa deu anys ser independentista era una qualitat que es portava de manera discreta, gairebé d’amagatotis, tret de quatre eixelebrats
Però els temps van anar canviant i Esquerra Republicana va anar guanyant posicions fins arribar al seu esclat electoral als comicis de l’any 2003 , moment en el qual molta gent es va veure amb cor de treure’s la careta i manifestar obertament el seu independentisme.
En els darrers temps la “cosa” s’ha anat accentuant: polítics i partits que sempre havien guardat una ortodoxia nacionalista però sense passar-se, avui en dia no tenen cap recança en manifestar el seu independentisme sense embuts, si creuen que això els pot posicionar favorablement de cara al futur.
Per completar el panorama, apareixen més fòrums i plataformes avalant l’independentisme que bolets al Berguedà, donant lloc a que avui dia poguem dir que, en certa manera, ser independentista s’ha posat “de moda”.
És de suposar que, com totes les modes, algun dia, aquesta també passarà.Esperem que, mentre duri, sigui la més ECOLÒGICA I SOSTENIBLE.
Amb el pas del temps el tema es va anar normalitzant i van desaparèixer tots aquests tòpics. Cada vegada més el terme “ecològic” està més “de moda”: és un adjectiu que “ven”.
Els primers que se’n van adonar van ser els partits polítics, i s’hi van apuntar. Els partits verds van proliferar arreu del món.
A continuació multinacionals i grans corporacions es van afegir a la moda BIO, fins que una Directiva Comunitària els va fer tornar a la crua realitat.
Els últims a afegir-se a la disbauxa han sigut les empreses fabricants d’automòbils, que ara ens volen vendre “cotxes ecològics”. Deu ser per compensar la contaminació que tots respirem gràcies als aparells que ens han venut fins ara.
De tot això jo en dic Evolució Ecològica.
Però resulta que, paral.lelament a aquesta evolució, es va produir un fenomen semblant en l’àmbit de l’independentisme, una altra evolució.
Fa deu anys ser independentista era una qualitat que es portava de manera discreta, gairebé d’amagatotis, tret de quatre eixelebrats
Però els temps van anar canviant i Esquerra Republicana va anar guanyant posicions fins arribar al seu esclat electoral als comicis de l’any 2003 , moment en el qual molta gent es va veure amb cor de treure’s la careta i manifestar obertament el seu independentisme.
En els darrers temps la “cosa” s’ha anat accentuant: polítics i partits que sempre havien guardat una ortodoxia nacionalista però sense passar-se, avui en dia no tenen cap recança en manifestar el seu independentisme sense embuts, si creuen que això els pot posicionar favorablement de cara al futur.
Per completar el panorama, apareixen més fòrums i plataformes avalant l’independentisme que bolets al Berguedà, donant lloc a que avui dia poguem dir que, en certa manera, ser independentista s’ha posat “de moda”.
És de suposar que, com totes les modes, algun dia, aquesta també passarà.Esperem que, mentre duri, sigui la més ECOLÒGICA I SOSTENIBLE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada