Comencem a fer realitat un somni

Laia Rocavert i Homet

Són molts els anys en què Castellar no ha acabat de tenir una vida cultural consolidada, no hem acabat de definir una manera de fer i viure la cultura de creació pròpia . Evidentment que són unes quantes les entitats culturals que amb el seu treball han anat mantenint una activitat, molt lloable i moltes vegades a un alt nivell, però al meu entendre de forma bastant disgregada. No hi ha hagut una cohesió, una unitat de treball que fes créixer i generés un moviment i un sentiment clar de cultura castellarenca. No només hagués estat enriquidor pels ciutadans sinó també pels nouvinguts, que en són molts, com una bona carta de presentació i una forma d’integrar-se al poble.

Ara ja hi ha la intenció de posar fil a l’agulla. A l’últim ple totes les forces del consistori van votar a favor de la creació d’un Consell local de cultura i s’està treballant en la definició dels seus estatuts. És el primer pas. I ho és perquè si ho fem ben fet pot ser una molt bona eina per anar construint ponts de diàleg i de treball amb tots aquells que volem fer cultura des del nostre poble i pel nostre poble. Des d’aquest consell es podrà anar dissenyant la infrastructura que necessitem per desenvolupar-nos, que ara mateix podem considerar nul·la.

Sóc conscient, però, que el somni de l’illa cultural de la Plaça Major va per llarg. Ara per ara sembla que només acabarem l’edifici de l’illa cultural (mal dit pantalla) que fa façana amb plaça i que arreglarem una mica l’auditori. Això no hauria de frenar les nostres expectatives ni inquietuds, per això penso que aquest edifici de la plaça Major, que per mi i altre gent formava part ja de l’illa cultural, hauria de ser l’embrió del què hi haurà després a darrera, és a dir, hauria de ser la primera pedra del camí cap al nostre model de cultura i una casa de cultura que pugui funcionar ja avui per començar a fer realitat un somni que molts tenim. No entenc per què l’actual equip de govern ja ha destinat els usos d’aquest equipament a serveis municipals (despatxos, etc) i a més, sense fer cap consulta, ja ho dóna per fet. Que no li tocava a la cultura ara? Si no tenim res! Fins quan hem d’esperar per poder començar a tenir un espai de referència ? Potser d’aquí vint anys més? Per què no deixem que sigui el Consell local de cultura que pugui decidir quins usos culturals podem crear a l’espai del nou edifici? Per què no comencem a fer realitat aquest somni?