Eulàlia Sagrera i Rius
Aquestes darreres setmanes la visió d'una rasa oberta davant mateix dels transformadors que hi ha a la Plaça Major, m'han fet venir al cap records no gaire llunyans.
Recordo els mesos de feina dels arqueòlegs excavant: la passió per l'arqueologia d'alguns ciutadans (pocs, això sí) ens feia semblar aquells jubilats que es passen hores contemplant la feina dels diferents obrers treballant. Evidentment, la manca de temps feia que la nostra contemplació fos més fugaç i efímera, però no per això menys intensa. Quan podíem, ens acostàvem als arqueòlegs que coneixíem perquè ens expliquessin les novetats de la setmana i seguíem atentament les seves explicacions. En altres ocasions, quan no hi havia ningú treballant, havíem de retirar la tela verda que cobria la tanca per poder seguir les evolucions de l'excavació, talment com si estiguéssim cometent un delicte.
Recordo que la primera vegada que es va organitzar una visita d'obres vaig pensar: “com és que no s'organitza una visita didàctica per conèixer les diferents troballes?”. Més endavant, parlant amb diferents personalitats de l'àmbit de la cultura d'aquest poble me'n vaig adonar que no era l'única que m'havia fet aquella pregunta. Perquè, si damunt de les diferents troballes hi havia d'anar un edifici cultural, per què no començar mostrant al poble de Castellar una part important de la seva història i la seva cultura? Tot plegat, semblava una mica incongruent però la veritat és que uns per pressa i els altres per mandra tot va quedar en no res: tothom pendent de mirar enlaire (l'alçada de l'edifici, la vista de la Mola...) però pocs s'interessaven pel que s'havia trobat sota terra. Quan algú intentava fer sentir la seva veu en favor de la importància de les troballes, de seguida se'l feia callar amb arguments de tipus pràctic i econòmic (per no comptar els estrictament electoralistes, és clar).
Recordo els mesos de feina dels arqueòlegs excavant: la passió per l'arqueologia d'alguns ciutadans (pocs, això sí) ens feia semblar aquells jubilats que es passen hores contemplant la feina dels diferents obrers treballant. Evidentment, la manca de temps feia que la nostra contemplació fos més fugaç i efímera, però no per això menys intensa. Quan podíem, ens acostàvem als arqueòlegs que coneixíem perquè ens expliquessin les novetats de la setmana i seguíem atentament les seves explicacions. En altres ocasions, quan no hi havia ningú treballant, havíem de retirar la tela verda que cobria la tanca per poder seguir les evolucions de l'excavació, talment com si estiguéssim cometent un delicte.
Recordo que la primera vegada que es va organitzar una visita d'obres vaig pensar: “com és que no s'organitza una visita didàctica per conèixer les diferents troballes?”. Més endavant, parlant amb diferents personalitats de l'àmbit de la cultura d'aquest poble me'n vaig adonar que no era l'única que m'havia fet aquella pregunta. Perquè, si damunt de les diferents troballes hi havia d'anar un edifici cultural, per què no començar mostrant al poble de Castellar una part important de la seva història i la seva cultura? Tot plegat, semblava una mica incongruent però la veritat és que uns per pressa i els altres per mandra tot va quedar en no res: tothom pendent de mirar enlaire (l'alçada de l'edifici, la vista de la Mola...) però pocs s'interessaven pel que s'havia trobat sota terra. Quan algú intentava fer sentir la seva veu en favor de la importància de les troballes, de seguida se'l feia callar amb arguments de tipus pràctic i econòmic (per no comptar els estrictament electoralistes, és clar).
Sé que no serveix de res parlar d'això ara, que aquest article s'havia d'haver fet quan encara es podia fer alguna cosa però... les obres de la plaça encara no s'han acabat: s'estan obrint rases (vull pensar que els arqueòlegs n'han estat degudament informats), s'hauran de fer pisos... Aquesta vegada, però, espero que la nostra veu sigui alta i clara, que no hi hagi teles verdes que vulguin “amagar” les troballes, que no ens puguin distreure fent-nos mirar el cel i que els interessos econòmics i partidistes no passin per damunt de la nostra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada