La via escocesa al catalanisme

S.V. Llavaneres

Recordo el 30 de Setembre de 2005, quan els nostres polítics es mostraven contents i cofois per l’Estatut que s’acabava d’aprovar al Parlament. Dies després la tríade política més representativa del nostre país anava a Madriz a defensar, com moderns Tres Mosqueters, les virtuts i lloances del nou Estatut.

El que va venir a continuació és conegut per tots: en lloc de negociar tots junts fent pinya, cadascú va anar pel seu compte i, gràcies al “divide y vencerás” promogut pels polítics castellans, ens van anar laminant competències al nostres nassos.

Després va venir el Sr. Guerra amb el seu ribot, vantant-se de les seves habilitats i donant-se-les d’espavilat.

Finalment el Sr. Mas es va deixar engatussar pel triler de la Moncloa i, com deia aquell, van deixar l’Estatut que no el coneixia ni la mare que el va parir.

I ara encara el tenim a la U.V.I. del Tribunal Constitucional, d’on encara no sabem si en sortirà gaire més amputat.

Tots aquests records me’n porten uns altres: l’any 1707, molt abans del nostre tràgic 1714, en constituir-se la Gran Bretanya, Escòcia va cedir la seva sobirania al Parlament de Westminster per tal de donar forma a la nova situació política.

Molts anys després, en ple segle xx, quan Escòcia ha volgut recuperar la seva independència, no ho ha fet mitjançant un Estatut, sinó que ho fa senzillament demanant la “devolution”, la devolució de la sobirania que en el seu dia van cedir.

No ho tenen fàcil els escocesos; i això que compten amb l’agent James Bond 007 (Sean Connery) entre els seus millors capdavanters. Però és possible que se’n surtin molt més aviat que nosaltres, sense fer tant soroll ni tants escarafalls.

Potser els catalans ens hauríem de replantejar tot el tema estatutari, tot això d’anar discutint contínuament de si a Madriz respecten l’Estatut o no, de si ens regategen els fons a transferir, de si es fan el ronso a l’hora de traspassar competències, de si s’ingereixen en matèries que gestionem nosaltres, etc.

Tot pot ser molt més fàcil: escoltin, la sobirania que ens van prendre per la força de les armes el 1714, que ens la tornin, que ja ens la gestionarem nosaltres.

No és cap petició esbojarrada; tenim precedents. Per exemple: durant la transició, es va tornar el patrimoni a aquelles organitzacions sindicals que el van perdre durant la guerra civil de manera il·legal.

Doncs a nosaltres que també ens tornin el nostre patrimoni més valuós, la nostra sobirania, que també ens la van prendre de manera il·legal.I que no es posin tontos, que encara que nosaltres no tenim el James Bond per ajudar-nos, que sàpiguen que tenim, tenim... el Capità Enciam.