Patates, tradicions i optimisme

Eulàlia Sagrera

Quan el meu fill em va dir que divendres seria a ¼ de vuit al Brunet vaig pensar: “Caram, enguany tindré ajuda per collir les patates!”. De seguida vaig adonar-me'n que l'arribada de la flama del Canigó era el que atreia al meu fill i a tot un seguit de gent a baixar fins als horts del Brunet.

La tradició diu que les patates s'han de sembrar per Sant Josep i collir per Sant Joan. Per una vegada i sense que serveixi de precedent, unes hores després de la revetlla he vençut la son i he matinat per anar-les a collir. També comença a ser tradicional que els veïns i companys d'hort s'acostin a veure com ha anat la collita (la meva i la de tothom, és clar) i et donin un copet a l'espatlla si les coses no han anat gaire bé. Estadísticament i “tradicionalment” he rebut, al llarg d'aquests anys, més copets a l'espatlla que felicitacions. Però aquest any la pluja i el “mal temps” preveien una collita pitjor del que ha estat i les felicitacions han pesat més que els quilos de patates recollits. Han estat felicitacions de sorpresa; podia haver estat pitjor!

És clar que el got sempre es pot veure mig ple. Enguany les patates no m'han dut gens de feina: llaurar, sembrar i arreglar-les una mica, res més; de la resta se n'ha encarregat la pluja i el temps (tant el metereològic com el cronològic). I si duent-me tan poca feina he arribat a collir més de cent quilos havent-ne plantat només dotze, com voleu que no vegi el got mig ple?

Potser també ha influït el tall de coca i el ditet de malvasia que m'han ofert els Joans hortolans (ara sí que haig de parlar de got mig buit; alcohol i feina no combinen gens bé!), però l'alegria i l'optimisme esmorteeixen el meu cansament: el temps ha acompanyat (el cel estava enteranyinat mentre feinejava i corria una mica d'aire que feia la feina menys feixuga); només he hagut de separar una galleda de patates tocades pels arpiots (normalment sóc especialista en enganxar les patates amb l'eina i a casa ens veiem obligats a menjar patates durant una setmana sencera); les calories de la coca de la revetlla baixaran més aviat després de l'exercici (cosa que m'estalvia uns quants euros de gimnàs o de productes dietètics) i... les patates han servit d'excusa per fer aquesta “mena d'article” per a la Res Pública. Ja ho veieu: no és que vegi el got mig ple, és que el got és mig ple.