El català emprenyat

Jaume Mateu

Conec un exemplar d’aquesta nova classe de català que últimament s’ha fet molt famosa: és el meu amic Francesc. Vàrem créixer plegats ja que d’infants érem veïns del mateix carrer. Més tard, junts, en vam córrer moltes de bones per Castellar i les seves rodalies, fins que vam anar a la “mili”. El dia que es va casar va començar el nostre distanciament ja que, per raons familiars i laborals, se’n va anar a viure a l’Hospitalet i, per aquest motiu, les nostres trobades es van anar espaiant. Sempre hem mantingut una molt bona relació, i el viure allunyats l’un de l’altre no ha fet minvar la nostra mútua estima.
La darrera vegada que el vaig veure estava realment emprenyat: té les obres de l’AVE davant de casa, i això li ha canviat la vida. Està acollonit per unes esquerdes que han aparegut al seu bloc, i que abans no hi eren. Els enginyers de Fomento s’ho han vingut a mirar vàries vegades i diuen que ells ja ho controlen, que no hi ha perill, que tots tranquils. Però el Francesc ho està tot menys tranquil. La munió de sorolls i de polseguera que generen les obres li van fer la vida impossible tot l’estiu. Sort que ara, amb el fred, ja té totes les finestres tancades i ja no ho nota tant. El seu fill gran va estar molt de temps llevant-se cada dia una hora més aviat del que era habitual per anar a treballar, ja que tot el merder de rodalies i els esvorancs el van afectar de ple, i entre anar i venir s’hi passava quatre hores ben bones.
Però el que més ha fet emprenyar al Francesc ha sigut el que ell denomina el “desencís immobiliari”. Resulta que a partir de l’u de març agafa la jubilació i, segons el Francesc, una de les coses que li feien més il·lusió de fer quan es jubilés era el que fan tots els jubilats: mirar obres. Però com a resultat de tot el guirigall que ha muntat la Maleni i la seva colla, el Francesc ha quedat d’obres fins al capdamunt, i els ha agafat una mania que no les pot ni veure. I d’aquí ve l’emprenyamenta i la queixa del Francesc: a què em dedicaré de jubilat si aquesta gent m’han tret les ganes de veure obres?
De moment ja està rumiant una petita venjança. Sempre s’ha parlat de què el dia que hi hagi l’AVE per anar a Madrid, el primer que se’n ressentirà serà el Pont Aeri. Doncs bé: el Francesc diu que si mai ha d’anar a Madrid, no agafarà l’AVE, sinó que hi anirà amb l’avió per fer la punyeta als dels esvorancs.