dimarts, 1 de juliol del 2008

L'alt Ripoll i més qüestions

Francesc Deu


Coincidint amb les paraules d’un vell amic, l’Antoni Ferrando i Roig, autor del llibre La Vall del Riu Ripoll (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) l’alt Ripoll constitueix el paratge natural més ric i espectacular del Vallès Occidental. És un indret dominat per la muntanya i el riu, el qual travessa els conglomerats del Parc Natural de Sant Llorenç davallant vers el nostre poble.


Tot i les agressions urbanístiques que va patir les dècades dels anys 60 i 70, és un territori força ben conservat, gràcies a les actuacions de moviments ecologistes i ciutadans que impediren algunes de les intervencions previstes en aquella època de disbauxa, i al seny i l'estimació de la terra de molts propietaris.


Les pluges d’aquestes darreres setmanes han produït una important neteja i recuperació del riu, aigualint alhora els abocaments de les depuradores de Sant Llorenç i de Les Marines. És especialment aconsellable seguir el curs fluvial que serpenteja entre frondoses fondalades cobertes de boscos majoritàriament de pins, però també de vegetació de ribera, limitada en els sediments que s’acumulen en el llit del riu.


L’aigua i la primavera han fet florir una gran varietat de plantes, un jardí natural que té de fons la música del riu i el cant dels ocells. No cal anar gaire lluny per trobar un racó solitari i compartir la serenor i un silenci fet de sons harmònics que ens traslladen en un altre món, curiosament en un lloc tant proper.


Tenim un entorn natural de primera i ens cal donar-lo a conèixer per fomentar la seva recuperació i conservació, però alhora, cal evitar una massificació que està renyida amb la conservació.


El creixement urbanístic i poblacional de Castellar i de la comarca és compatible amb aquell Vallès natural i equilibrat que va inspirar al poeta Joan Oliver?


El reequilibri territorial al nostre país és una utopia? Realment és creïble parlar de creixement sostenible?


Aconseguir un desenvolupament que redueixi i elimini la misèria als països del tercer món és possible?


Qui té la vareta màgica?


Segurament cadascú de nosaltres pot posar-hi el seu granet i cal ajuntar-los per aconseguir-ho. Tan fàcil de dir i tan difícil d’aconseguir.