dimarts, 1 de juliol del 2008

Sequera i actituds

Eulàlia Sagrera


Segurament si volguéssim parlar del tema de l'aigua i de la sequera podríem enfocar-lo des de diversos punts de vista. Costaria ben poc fer una crítica del comportament de la classe política catalana i espanyola davant d'un tema que ha estat batejat per ells com a “emergència nacional”. Malgrat que en el joc de desqualificacions generals del món de la política no m'hi trobareu mai (sempre he pensat que la política reflecteix bé el model de societat que tenim) aquí hauré de fer una excepció: malauradament, els polítics han donat un mal exemple del que hauria de ser una actitud responsable davant d'un tema d'interès nacional.


Ben lluny d'aquesta actitud partidista ha estat el comportament de la ciutadania (sempre parlant en general, és clar). El comportament del poble ha estat exemplar i s'ha avançat a la normativa: s'ha fet un esforç considerable per aconseguir un estalvi d'aigua. El seny de la ciutadania ha anat per davant del dels polítics . Les mesures que la gent ha pres han estat diverses i variades: des de d'aquell que s'ha preparat dipòsits per recollir l'aigua de la pluja de les teulades, fins el que recollia en galledes l'aigua de la banyera abans no sortia calenta per poder regar les plantes. No ha calgut que arribés la llei i la normativa perquè la gent prengués aquest tipus de mesures; s'han pres de manera espontània i voluntària, sense coaccions i sense sancions.


De fet, es parla de la “nova cultura de l'aigua” quan podríem parlar de cultura de l'aigua a seques (i mai millor dit!); la majoria de comportaments que podríem extreure d'aquesta “nova” cultura de l'aigua són actituds que podríem haver heretat dels nostres avis seguint una mica el fil de l'exemple i del sentit comú. No ha estat així, però: hem hagut de construir milers de piscines, milers de jardins amb gespa i convertir-nos en uns “nous rics” de l'aigua abans d'adonar-nos que els nostres avis tenien raó, una vegada més.


L'actitud de la ciutadania no l'ha determinat la normativa, sinó el seny: la gent ha tancat l'aixeta no pas per por d’una sanció, sinó perquè els pantans estaven buits.


Una magnífica lliçó que hem pogut donar a les generacions més joves i que, ara que la sequera comença a remetre, podríem començar a extrapolar a d'altres àmbits dels nostre comportament. Potser podríem començar per temes de circulació i de seguretat vial?

1 comentari:

Valentí ha dit...

A mi em sembla que, en el tema de l'àigua, hem demostrat ser més ciutadans, amb més civilitat, que els nostres representants.

De vegades me n'enorgulleixo i tot.

Us saludo des de Manresa i... no pareu!