La fira, l’art, la nòria, els caballitus, el mercat,
“Eren com els coloms de Picasso
al mercat de la pintura de Picasso.“
Blai Bonet dixit.
La importància de l’art de mirar
de l’art d’escoltar
de l’art de sentir
Per poder pintar
i fer música
i escriure
i dansar
ficar un sentiment en un poema
tancar l’infinit d’una perspectiva aèria dins un marc
omplir una paret amb un ull enorme
seqüenciar notes recreant emocions
els ulls ben oberts, les orelles dretes, sentir el batec del cor i una escalfor a les galtes, la boca una mica oberta, la mandíbula tensa, i tot de meravelles al davant
traços, textures, matèria, ritmes, composicions, espasmes, paraules, crits, rialles, un giravolt, el teu somriure, un color per cada cosa
l’art ens ordena el discurs, i ens permet compartir-lo, ens alimenta la praxi diària ...
o la praxi genera art?
Les modes (perdó, les tendències) són modes i, pel que es veu, des de temps immemorial
i l’evolució la mena la filosofia, la ciència, la política; l’art ens la fa visible
i del més absurd de la creació instintiva, l’art fa preguntes i fa sentir tot un seguit de sons atonals que ens inquieten i albiren un ordre nou mentre un cos dansa generant una força centrífuga en el seu interior que el fa esclatar davant la impossibilitat de contestar-ne cap, i queda tota la tela del quadre esquitxada de morats de dubte i de verds d’esperança.
Cal que la pràctica de l’art sigui sincera, desafiant, original, lliure, compromesa, mai superficial, perquè l’art, per què sigui art, ha de ser art.
Amb raó ens alertava Magritte que no ens deixéssim enredar, que “ceci n’est pas une pipe“.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada