Daniel Rocavert i ToscasÉs dissabte el matí, esmorzo i llegeixo el diari; bé, cada mati ho faig però el dissabte és diferent, m’hi allargo una mica més i d’una cosa me’n vaig a una altra i t’hi engresques...
Diari El Punt, tercera pàgina a mà dreta: Terrassa crea un consell de cultura amb 80 entitats dos anys desprès que ho acordés el ple a petició de CIU. Et quedes com de pasta de moniato i és clar, encara que no vulguis penses amb el de casa i et ve un calfred: “no home no, això no pot passar aquí, no pot ser, tothom va demostrar un gran interès en tirar-ho endavant”, però mira, sempre caic pel cantó fosc –clar que deu ser per alguna cosa. Doncs bé, per això que deia abans que t’hi engresques i per treure’m aquest regust de boca busco un article que havia guardat fa temps que reflexionava sobre el no sé si nat Consell de les Arts de Catalunya, que també sembla un joc de catúfols, perquè l’havia trobat molt interessant i volia tornar-lo a llegir. És un article llarg i ben documentat del que m’he pres la llibertat d’extreure’n uns fragment per si poden servir al nostre ideari del Consell de Cultura:
Com esmenta l’Agenda 21 de la Cultura, recentment aprovada a Barcelona per un nombrós grup de ciutats, avui emergeix amb força la necessitat de relacionar cultura i ciutadania, drets culturals i drets humans.. El nou Consell de la Cultura i de les Arts hauria de fomentar aquesta relació a partir del concepte de democràcia cultural, en una síntesi nova entre accés, creació, participació i excel·lència. Idees concretes per relacionar cultura i ciutadania no en faltaran: imbricar cultura i educació, reinventar memòria i tradició, implicar els col·lectius de vella i nova migració… Sols així construirem la ciutadania complexa i oberta que la història oficial amaga i a la qual el futur ens porta.
(...) Ens sembla fonamental per Catalunya una gestió cultural i artística que posi èmfasi en allò professional i tècnic, amb criteris transparents de gestió en els àmbits de l’art, del patrimoni, que tingui la democràcia cultural i la participació activa de ciutadans i ciutadanes com a objectiu irrenunciable. Aquesta necessitat no pot comportar desentendre’s del paper central de la cultura en la societat i, per tant, també, al centre de les polítiques de govern. Avui no es poden fer polítiques d’educació, participació ciutadana, inclusió social o immigració, etc. sense cultura. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya ha d’esdevenir una peça fonamental en la necessària renovació democràtica del nostre país. Cal que aprofitem el procés, i no convertim el Consell en un producte o un negociat més.
Jordi Pascuali, Antoni Laporte, membres de la Junta del APGCC, responsables de la comissió del CACC.(article publicat a El País el 8 de juliol de 2004)
Diari El Punt, tercera pàgina a mà dreta: Terrassa crea un consell de cultura amb 80 entitats dos anys desprès que ho acordés el ple a petició de CIU. Et quedes com de pasta de moniato i és clar, encara que no vulguis penses amb el de casa i et ve un calfred: “no home no, això no pot passar aquí, no pot ser, tothom va demostrar un gran interès en tirar-ho endavant”, però mira, sempre caic pel cantó fosc –clar que deu ser per alguna cosa. Doncs bé, per això que deia abans que t’hi engresques i per treure’m aquest regust de boca busco un article que havia guardat fa temps que reflexionava sobre el no sé si nat Consell de les Arts de Catalunya, que també sembla un joc de catúfols, perquè l’havia trobat molt interessant i volia tornar-lo a llegir. És un article llarg i ben documentat del que m’he pres la llibertat d’extreure’n uns fragment per si poden servir al nostre ideari del Consell de Cultura:
Com esmenta l’Agenda 21 de la Cultura, recentment aprovada a Barcelona per un nombrós grup de ciutats, avui emergeix amb força la necessitat de relacionar cultura i ciutadania, drets culturals i drets humans.. El nou Consell de la Cultura i de les Arts hauria de fomentar aquesta relació a partir del concepte de democràcia cultural, en una síntesi nova entre accés, creació, participació i excel·lència. Idees concretes per relacionar cultura i ciutadania no en faltaran: imbricar cultura i educació, reinventar memòria i tradició, implicar els col·lectius de vella i nova migració… Sols així construirem la ciutadania complexa i oberta que la història oficial amaga i a la qual el futur ens porta.
(...) Ens sembla fonamental per Catalunya una gestió cultural i artística que posi èmfasi en allò professional i tècnic, amb criteris transparents de gestió en els àmbits de l’art, del patrimoni, que tingui la democràcia cultural i la participació activa de ciutadans i ciutadanes com a objectiu irrenunciable. Aquesta necessitat no pot comportar desentendre’s del paper central de la cultura en la societat i, per tant, també, al centre de les polítiques de govern. Avui no es poden fer polítiques d’educació, participació ciutadana, inclusió social o immigració, etc. sense cultura. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya ha d’esdevenir una peça fonamental en la necessària renovació democràtica del nostre país. Cal que aprofitem el procés, i no convertim el Consell en un producte o un negociat més.
Jordi Pascuali, Antoni Laporte, membres de la Junta del APGCC, responsables de la comissió del CACC.(article publicat a El País el 8 de juliol de 2004)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada