dimecres, 19 de març del 2008

Arquitectura de pedra seca

Francesc Deu



Les construccions en pedra seca són presents a tot els país d’ençà de la desforestació dels nostres boscos. La paret seca ha estat un element fonamental per retenir la terra que ineludiblement, per l’erosió de la pluja, s’hagués perdut i, per altra banda, col·locar els excedents de pedres que privaven espais de conreu. El Cap de Creus és un lloc privilegiat per contemplar aquests tipus de construccions. El llibre El Cap de Creus d'Arnald Plujà i Canals (que també n'és l'editor) ho explica molt bé: ”Encara als anys trenta, a un vallenc forjat d’il·lusions, se li presenta un dilema. Una gran roca impedia aprofitar el terreny més planer de la seva propietat muntanyenca. L’home prengué la decisió d’esmicolar el penyal, fer una barraca i plantar mitja dotzena de ceps. Posar en pràctica el projecte, li suposa anys d’un esforç titànic que cap descendent ha aprofitat. Aquesta història s’ha repetit infinitat d’ocasions en tota la península del Cap de Creus. En alguns llocs, encara hi trobarem casos més insòlits, com bastir un mur de tres metres d’alçada per inquibir una olivera. El resultat final d’aquesta voluntat de subsistència ha estat la total transformació d’un medi, en tal magnitud, que s’ha comparat amb obres faraòniques. Josep Pla citava... són milions i milions d’hores de treball, incomparables hores de treball obscur, milers i milers de quilòmetres de parets seques... i Firmo Ferrer, un cadaquesenc amant de la terra ha calculat mil vuit-cents quilòmetres de parets, només a Cadaqués, a part masos, barraques tanques, ponts, carrerades...” Fets similars els tenim a tot el país, també a casa nostra: es tallà el bosc de les vessants muntanyoses per conrear la vinya, l’olivar... i avui molt lentament s’erosionen les feixes que amb tant d’esforç construïren els nostres avantpassats. Desprès d’un incendi es fan molt evidents tots aquests tipus de construccions, i apareixen antigues barraques. El bosc s’ha tornat a fer omnipresent arreu recuperant l’espai perdut. La biodiversitat, però, requereix també cultius i prats. Avui s’estan llaurant antics conreus per crear espais de caça per l’àliga cuabarrada, i es promociona la recuperació de ramats per tallar el continu boscós entre altres qüestions.
Per això és d’agrair la tasca d’un grup de veterans del CEC, que estan inventariant les barraques de pedra seca, alhora que han iniciat la recuperació d’una d’elles. Quan es va projectar la Rotonda de la Dona Acollidora, vaig proposar, sense èxit, que es fessin algunes petites feixes amb pedra seca i plantar-hi alguns ceps, en memòria d’un passat que s’està esmicolant poc a poc al vessant proper del Puig de la Creu.

1 comentari:

August Bernat ha dit...

Em dic August Bernat i soc soci del CEC. Desconec aquest grup de socis que esmenteu. Podrieu facilitar-me'n
el contacte?
Gràcies