El botó de la roda

Tot giravolta com un parc d’atraccions,

Però tu i jo vivim al botó de la roda,

On és imperceptible el moviment

Joan Vinyoli

Quan estic completament atrapat en les mil i una cosa en què m’he anat embolicant o m’han embolicat, o que no he tingut més remei que embolicar-m’hi, que de tot hi ha, em repeteixo mentalment aquest versos d’en Vinyoli, de la mateixa manera que, quan érem infants i estàvem a punt de ser enganxats pel que parava, amb respir entretallat, etzibàvem aquell “clic clac casa” i ja estàvem salvats.

La imatge d’estar al botó de la roda i, a més, compartint vida amb un altre, és quelcom que sedueix, és el somni de tots els enamorats en els moments més dolços, però també és el gran amagatall de les decepcions i les pors, i potser el malentès d’estar per damunt de tot i que tot gira al voltant nostre. És clar que en aquest cas de seguida ve l’altre gran poeta, el Sr. Espriu, per recordar-te que no et facis il·lusions, que ben mirat no ets pas ben bé tu el centre del món i te’n fa fora, això sí, avisant-te primer que portis ben cordats els pantalons.

Evidentment, res no gira al meu voltant, més aviat sóc jo que, impotent, vaig pivotant sobre les coses sense ser capaç d’incidir-hi massa. I si de cop et pares i et busques en el mirall de l’aigua per reconèixer el teu gest, sempre hi ha una mà “amiga” disposada a trencar la imatge en mil bocins, i es fa llarg d’esperar que la quietud la torni a recompondre.

I si, com ara, intentes explicar-ho i no t’és fàcil, aleshores saps que no ets poeta, ni molt menys filòsof, tampoc massa il·lustrat i, a més, una mica maldestre a l’escriure i, segurament, tota aquesta angoixa te la fas tu i no n’hi ha per tant i, ves, mira que n’ets de complicat, i tot és: potser no perfecte però Déu n’hi do i tots són prou de bona fe i es preocupen de que tot vagi bé, que tots són prou responsables i que les diferents maneres d’entendre el món ens han d’ajudar a trobar millors solucions, i tot ja està escrit i que ja t'ho deia jo que no cal donar-hi tantes voltes ...

I si et passen totes aquestes coses i encara més, i si no estàs content de com va tot ni del que fas per millorar-ho i si no tens temps i tot va massa de presa agafant una velocitat de vertigen, aleshores et vas desplaçant cap al boto de la roda on el moviment es gairebé imperceptible i t’abraces fort... i mira ,que hi farem! Potser si que és l’únic espai possible on poder sobreviure.