La taula rodona sobre dirigir una escola avui

Eulàlia Sagrera

Com ja us hem anat informant degudament a través d'aquesta columna, la Res Pública ha volgut engegar una sèrie de taules rodones que generin debat sobre temes d'actualitat. Aquesta darrera setmana, com ja havíem anunciat, va tenir lloc una taula rodona sobre educació: “Dirigir una escola avui”. El fet de què el Barça tingués partit de Champions no va impedir que la sala de Ca l'Alverola s'omplís de gent interessada en el món de la educació i en escoltar els quatre ponents , tots quatre directors d'escoles o instituts. El ventall que ens oferia la taula era ampli, divers i respresentatiu .

En primer lloc va intervenir Lali Canet, directora de l'escola unitària de Mura: el relat de la seva curta experiència va resultar curiós , interessant i va servir per complementar el de la resta de ponents. César Sánchez, director de l'escola El Casal des del 2001, any de la jubilació del seu pare, ens va aportar l'experiència de direcció de l'escola concertada . Josep Blasco representava la veu de l'experiència: més de 25 anys dirigint instituts a Castellar . Alberto Gil ens aportava les seves vivències com a director d'escoles de primària dins del municipi.

Les presentacions de cadascun del ponents van posar en evidència el principal problema amb què es troba l'escola avui en dia des del punt de vista directiu: la falta de preparació específica per a realitzar aquest tipus de tasca. Tots ells coincidien en què ,en un inici,s'han trobat amb la direcció de l'escola accidentalment, no pas per vocació ni per voluntat pròpia. Des de la mateixa taula es va plantejar una pregunta interessant: “un director neix, o es fa?” La resposta , altre cop des de la mateixa taula, va resultar gairebé unànime: un director es va fent a base d'experiència . Malgrat que tots ells varen coincidir en la gratificació personal que els ha suposat el càrrec, algú va arribar a manifestar obertament el desig de poder-se dedicar exclusivament a la docència. Els seus comentaris i les seves experiències posaven en evidència el fet de què no existeix una vocació latent en els professionals de l'ensenyament per assolir els càrrecs directius de les escoles públiques: algun d'ells persisteixen en la direcció per falta de voluntaris per a substituir-los en aquesta tasca.

Des del públic , la directora de l'escola la Immaculada va fer una aportació ben optimista que ens va deixar a tots un bon regust de boca: la bona sintonia existent entre totes les escoles i direccions del poble i la voluntat conjunta per solucionar els problemes que planteja el dia a dia. Tothom va estar d'acord en què Castellar no és un municipi on es plantegin problemes excepcionals a nivell escolar i educatiu ,i que ( almenys això és el que van manifestar els directors presents) sempre s'ha pogut comptar amb el recolzament de l'ajuntament i la regidoria corresponent per tal d'anar corregint les mancances i els dèficits que han anat tenint al llarg de tot aquest temps.

El públic assistent va plantejar dubtes i va evidenciar problemes: els problemes que té l'escola amb els joves d'avui en dia i amb una família que moltes vegades no reconeix l' autoritat de l'escola, la necessitat de treball en grup del col·lectiu de mestres...Per últim, també es va preguntar si la escola copsava el pols del poble ; la resposta va ser en sentit afirmatiu.

Laia Rocavert, va cloure l'acte amb la frase que va dir Rafa Homet quan va proposar organitzar aquesta taula rodona: “malauradament l'escola sempre és notícia quan les coses no van bé, i avui des de la Res Pública hem volgut que l'escola sigui notícia des d'un vessant positiu, entenent que també hi ha moltes coses que es fan bé”.