dijous, 7 de febrer del 2008

Forja



Eulàlia Sagrera

Una dels millors regals d'aniversari que he rebut mai és el de la Forja del dia del meu naixement: ”Año XVIII-Nº 871. Precio 1'50 Pta. Administración J. Pineda. Iglesia. RIBERA impresor...”. Només un castellarenc pot entendre la satisfacció que vaig sentir en rebre el regal.

La meva relació amb la Forja no naixia pas el mateix dia que ho vaig fer jo, és clar. Em sembla recordar que vaig començar-hi a col·laborar quan en Joan Sabaté (descansi en pau) em va demanar de substituir-lo per fer les cròniques de futbol; ell va ser el meu mestre i el que em va donar l'empenta. En aquells temps, les cròniques les feia amb la meva Olivetti de color verd i les entregava dilluns al vespre personalment a la impremta del Puig de la Creu. Ara, 25 anys més tard (els mateixos que tenen TV3 i Catalunya Ràdio, per exemple), hi col·laboro esporàdicament: utilitzo la Forja per queixar-me, per felicitar, per explicar-me... Faig els escrits en qualsevol ordinador i els envio per correu electrònic des de qualsevol indret.

Aquesta és, a grans trets, la meva història personal amb Forja, però de ben segur que cadascú hi té la seva i, amb molta facilitat, en trobaríem de més valuoses, més representatives i més interessants que aquesta . És i ha estat el setmanari de la parròquia , però segur que tots estem d'acord en què és hi ha estat el nostre setmanari, el setmanari del poble. Segur també que la majoria de nosaltres podem trobar-li mil i un defectes i mancances, i que si l'haguéssim d'avaluar no ens costaria gaire posar-nos d'acord amb la nota: “necessita millorar”.

L' aparició del setmanari de l'Ajuntament fa que aquesta millora i aquests canvis esdevinguin urgents i més necessaris que mai . La gent de Forja ja ha posat fil a l'agulla i sembla que la publicació vol fer un gir en la seva trajectòria, un gir cap a la renovació i cap a la independència. No és la primera vegada que em pronuncio aquí, en les pàgines del setmanari del poble, sobre la importància de la independència personal i col·lectiva: és un dels valors fonamentals de l’ésser humà i de la nostra societat, a favor del qual cal lluitar amb humilitat però amb convicció. Sobre la renovació, hi ha una dita que ja és prou explícita: “renovar-se o morir”.

I amb tota la humilitat i la convicció de què sóc capaç, desitjo a Forja molta salut, un xic de república i tota la independència del món.