diumenge, 27 de gener del 2008

La taula rodona sobre l’ensenyament de la música

Laia Rocavert i Homet

I vàrem fer la taula rodona, va anar bé. En van sorgir idees i reflexions que és impossible de fer encabir en l’espai d’aquesta columna. Us en farem un tast i us convidem entrar al nostre bloc on la podreu escoltar íntegrament.

Miquel Desclot
“...en el coneixement hi trobem plaer, és a dir, emoció”
“Tan la ciència com l’art com la religió, entesa com a experiència religiosa, no com a dogma, no persegueixen altra cosa que la consecució d’un paradís que es defineix precisament per la seva oposició a la incomprensibilitat del caos. És a partir d’aquesta concepció que jo crec que l’art és educatiu i que hauria de ser a tots els plans d’educació en peu d’igualtat amb la ciència. Quan dic que l’art hauria de ser a l’escola no em refereixo a la presència folklòrica d’uns treballets manuals o d’unes sessions testimonials de flauta de bec que en realitat no poden passar d’iniciació a l’artesania més elemental, sinó alguna cosa més seriosa, més profunda, més general. L’art hauria de ser present a l’escola i a casa com a veritable via de coneixement, no a través del simple estudi, això ens pot servir per la ciència però no per l’art...”
”L’art hauria d’entrar a l’escola com a realitat generadora d’emoció” .

Joan-Josep Gutiérrez, director de l’Escola Municipal de Música de Sant Cugat.
“La nostra recerca pedagògica l’hem basat en un marc teòric que és el constructivisme sociocultural, això vol dir construir coneixement a partir de l’experiència, a partir del món que el nen té al seu voltant, el situa i utilitza els elements que li són propers. Aquesta recerca sorgeix de persones del centre que amb contacte amb el Departament de didàctica de la UAB van començar a treballar i amb el temps ha anat donant els seus fruits”
“Amb aquesta metodologia el que s’està aconseguint és un resultat molt bo de la vivència musical i en la conceptualització de la música a partir d’aquesta experiència. (...) Els tres pilars que la fonamenten són escoltar, imitar i crear”

Toni Cabanes, director de l’Escorxador
“Aquest model de centre integrat d’arts, pel què sabem aquí a Catalunya, no hi ha gaire llocs que hi hagin optat, de moment. Cada casa és un món i jo us explicaré quin ha estat el nostre procés”
“La idea d’un centre integrat d’arts va sorgir a rel del Pla d’Acció Cultural que es va fer a Igualada i que impulsat per l’Institut Municipal de Cultura, es va estar treballant entre els anys 2001-2002. En aquest Pla d’Acció Cultural es va fer una reflexió a l’entorn del fet cultural d’Igualada, es va convidar a tots els sectors públics, privats, socials i es va organitzar el treball en meses temàtiques. En aquest moment es va iniciar la tasca del Consell Consultiu de Cultura d’Igualada on participen les entitats d’Igualada, designen uns representants dins el consell rector de l’Institut de Cultura que en definitiva és el qui pren les decisions....”
Esperem que després d’aquesta primera taula rodona en vindran d’altres, igual d’interessants