diumenge, 27 de gener del 2008

La màgia dels Reis


Eulàlia Sagrera
Com cada any, miro de treure el nas, ni que sigui un moment, per contemplar la cavalgada dels Reis Mags d'Orient. Com cada any també, després de saludar Ses Majestats i contemplar les carrosses i els seguici d'acompanyament, el que més m'interessa és contemplar les cares dels més menuts; suposo que tots estarem d'acord que és el millor espectacle que ens ofereix aquesta nit màgica. Però, també com cada any, hi ha una cosa que em fa nosa: la quantitat de caramels que llencen els patges i els acompanyants. Contemplant les cares dels nens, fa anys que vinc observant que l'atenció dels infants vers Ses Majestats es veu truncada amb la pluja de caramels que cau al seu voltant. Potser m'equivoco quan penso que aquest moment màgic que suposa la contemplació de personatges tan esperats hauria de ser sagrat i no hauria de ser interromput per recollir un grapat de caramels, que d'altra banda, no sabem on aniran a parar. És només una opinió que no vull que distregui la meva felicitació més sincera a tots aquells que, any rere any, fan que els Reis d'Orient tinguin una bona rebuda a la nostra vila.

Els caramels dels patges han fet , també, distreure la meva atenció: m'han fet pensar en el món de la política i en els “caramels” que llencen uns i altres per distreure l'atenció de la gent d'allò que és realment important. No cal que posi exemples: som adults i tots tenim al cap els “caramels” que ens estan llançant els “patges” i els “reis” de la política amb la finalitat d'aconseguir un grapat de vots que permetin guanyar unes eleccions generals. S'obliden que els ciutadans, malauradament, ja no són aquells infants que esperen amb frisança l'arribada dels reis. Ja no calen “caramels” per distreure l' atenció perquè bona part de la ciutadania ha deixat de creure en la seva màgia, els seus regals, les seves promeses...

La creació de grups “il·lusió” pot ser una solució per regenerar la confiança en la política i en els seus “reis”... Dins de la nostra vila estic veient a més d'un “grup il·lusió” treballant de valent per retornar la fe perduda . No cal que posi exemples: som adults i tots els tenim al cap. La seva feina no és gens fàcil: perquè no hi col·labores tu ,també? Si més no, contempla i avalua aquesta feina abans no arribi la pluja de “caramels” electorals.